Ayer por la tarde quedamos con unos clientes para invitarles a ver nuestro nuevo despacho, preparamos unas pastitas…un poco de café: La cita era a las 5; pero dieron las 5:30 y todavía no daban señales de vida. Cuando a las 6:15 tocaron el timbre,  apareció cada uno de ellos con un paquetito en las manos. Vaya sorpresa, VAYA DETALLE.

Normalmente son los proveedores los que tienen que “agasajar” a los clientes para que te hagan algo de caso; pero esta vez era al revés….esto si que es un detalle; entregar algo sin esperar nada a cambio. Vinieron con caramelos de naranjas y de plátano….y un clic de playmóvil de BBQ (era lo que esperaban encontrar).

Este tipo de detalles, los que no esperas, los que te hacen arrancar una sonrisa, los que hacen que te olvides de todo lo demás….son los grandes detalles! MUCHAS GRACIAS!

Vivim en una era en que les últimes tecnologies s’han apropiat de les nostres vides i els ordinadors, agendes i llibres electrònics s’han fet imprescindibles en el nostre dia a dia fins el punt que el paper o les llibretes han passat a ser un objecte en dessús, antiquat i poc interessant. Però en el pitjor moment de decadència del paper apareix el handmade 3-D. No és tan sols papiroflèxia i retallables, sinó que amb una destresa artesanal de tisores i adhesiu, lluny de les manualitats i molt aprop de l’art i del disseny, el paper adquireix protagonisme a extrems insospitables per deixar de ser un element pla condemnat a reposar damunt la taula per trobar-lo en galeries, exposicions, disseny, fotografia i publicitat. Bert Simons, Chrissie Macdonald o Laura Cooperman son alguns dels artistes d’aquesta disciplina que ens demostren com portar les dues dimensions a tres amb un material que està lluny d’exhaurir-se. Cada cop més trobem aquestes obres en el món editorial i publicitari potser en la recerca d’un re-nèixer de l’abans i així abandonar una mica tota aquella imatge feta amb ordinador. Si la papiroflèxia us ha encuriosit i sorprès, no deixeu de mirar algunes de les creacions d’aquests artistes…FLIPAREU!

Fa dies que en els nostres carrers es respira la nova campanya comunicacional del SONAR 2010. I tal i com ve succeint en les últimes edicions em pregunto un cop més…De què va? I aquesta pregunta (amb intenció de crear polèmica) us la faig a tots plegats, a tos aquells que sou assidus i aquells que ho viviu des de la distància. Si el que es pretén és no deixar a ningú indiferent i fer que la gent especul.li sobre la seva intencionalitat, de debò que ho aconsegueixen!!! Però anant més lluny del senzill criteri de si ens agrada o no, i sense obviar que és un festival de música avançada i art multimèdia i on en un inici ens podem permetre gairebé de tot sent “in” i demostrant que estem a l’última, realment no creieu que la intencionalitat d’un inici a donat pas al “sense sentit” d’aquests últims anys? Passem dels animalons amb cap de persona, a les figuretes a la neu, als fantasmes d’aquesta última edició. Tot plegat són “al·lucinacions” o només m’ho sembla a mi? Dedicant-me al que em dedico des de fa alguns anys, m’agradaria pensar que darrera hi ha un concepte molt treballat que sens dubte la meva intel·ligència, segurament per desús, no em permet entreveure. Tant debò sigui així, almenys em quedarà el consol de pensar que encara, tot i que jo no sigui capaç d’entendre, les campanyes del Sónar estan realment molt pensades.

Esto si que es un planazo, se lo ha montado Beck con sus amigos… músicos claro. En un día cogen un álbum para reinterpretarlo. No hay nada ensayado de antemano; simplemente van allí, escuchan los temas y los tocan, una vez por semana. La intención no es dar un plus al tema original sino tocar y documentar lo que pasa durante el día de grabación.
Han cogido temas de INXS, Leonard Cohen, Alexander Skip Spence y Velvet Underground, entre otros.

Nuestra recomendación: no os perdáis el “Need you tonight” de INXS, simplemente brutal!

Sens dubte una imatge val més que mil paraules, per tant qui sap comprimir un missatge en un pòster o en 20 segons de televisió té el poder de fer arribar a tothom unes idees. Per això el disseny gràfic pot esdevenir una eina molt important alhora de comunicar un missatge tant complexe y profund com és que el medi ambient sigui sostenible.
Tot just comencem a encarar l’estiu, les vacances i els dies assolellats de platja…i amb tot això, tots plegats ens comencem a amoïnar per les famoses dietes i a quin lloc paradisíac passar el nostre temps vacacional. I és en aquest punt que m’agradaria fer un “stop”, i a fil de la campanya que varen desenvolupar la Generalitat de Catalunya i l’Agencia Catalana d’Aigües, fer-vos pensar amb totes aquelles espècies marines del Mediterrani “protegides” i que en breu pot ser que no trobem en les nostres platges!
Si us plau, gaudiu d’aquest pòster i de la genialitat dels creatius i que el seu missatge ens conscienciï d’una realitat cada cop més propera!

Algú s’ha preguntat alguna vegada per què les ampolles o llaunes de begudes son cilíndriques? Doncs es veu que fins ara ningú s’ho havia plantejat per que si fos així segur a hores d’ara tots aquests productes no tindrien aquesta forma.
Un estudiant d’Estats Units s’ho va plantejar i va arribar a la conclusió de que no es sostenible.
El projecte conceptual que proposar Andrew Kim a la multinacional Coca-Cola és fabricar una ampolla que redueixi l’impacte produït per el plàstic en el nostre medi ambient, aportant alhora una reducció de costos i d’espai d’emmagatzematge i òbviament amb un disseny ben pensat.
Per poder deixar-vos a vosaltres gaudir visualment del projecte resumeixo: consisteix en una ampolla de forma quadrada i feta de bioplàstic a base de sucre.
Com s’ha t’ha quedat el cos?  ;) Creus que Coca-Cola acceptarà el projecte?

A gaudir de més innovació i bon disseny!

¿Quién dijo que hay que innovar para que te tengan en cuenta en el mundo del arte? Mark Evans se dedica a hacer algo parecido a lo que hacían los hombres de las cavernas; o por lo menos así lo describe él mismo. No utiliza pinceles, sino que se sirve de un juego de cuchillos, algunos bisturís , ceras especiales …y por supuesto inspiración para hacer sus obras.

Durante días, semanas , meses … va rasgando y grabando lentamente en una piel hasta que aparece una imagen.

Todo empezó cuando tenía 7 años, su abuelo le dio un cuchillo y comenzó a tallar formas en la corteza de un árbol. Después estudió Bellas Artes en Londres y aunque ha trabajado con materiales convencionales….lo que le tira son los cuchillos.

Y no le debe ir nada mal, porque sus piezas de arte llegan a costar £250.000; se ha convertido en el fetiche de futbolistas famosos, celebridades de Hollywood y es moneda corriente en los Palacios de los Emiratos Árabes

Echa un vistazo a sus obras y juzga tú mismo.

Aquest és el titular d’un article de l’ADN del dia d’ahir. Segurament alguns de vosaltres ja l’haureu llegit de cami a la feina o mentre esperaveu veure el partit del barça-tenerife, però jo no me’n puc estar de fer-vos cinc cèntims a tots aquells que no l’heu pogut llegir!
És evident que vivim en una societat consumista i que aquest consumidor modern, cerca la necessitat imperiosa de “creure” en productes miraculosos, que darrera una marca coneguda i una campanya publicitària contundent, ens ofereixen valors intangibles com la bellesa, salut i fins i tot juventut!
Així doncs, trobem productes com la pulsera POWER no sé què, que ens permet millorar l’equilibri, la coordinació, resistència, temps d recuperació, flexibilitat, concentració i així una llarga llista de valors, que afegits als que t’aporten els jocs de Brain Trainning o al L. Casei Imunitas (nom científic per anomenar un bacteri) poden acabar fent dels consumidors icones de la intel·ligència, bellesa i juventut!!!. En definitiva, per uns, més o menys 20 euros, pots dur el teu cos a un estat de benestar que abans no tenies! I això si, amb la credibilitat que dona que personatges com Cristiano Ronaldo, Shaquille O’Neill o el lehendakari Patxi López i creguin. Però, què fa que els consumidors s’ho acabin creient? És un acte de fe en la marca o en l’anunciant? El que si és una realitat, és que tot i que es produexi una demanda per publicitat enganyosa, després de més d’un any i mig, els beneficis d’aquestes empreses seran molt superiors a la sanció.

Sens dubte un negoci rodó!!!

T’imagines una pedra natural flexible?

Indissima^® l’ha fet possible. Es tracta d’una fina làmina de pedra natural lleugera i és la primera en ser flexible.
Per la seva naturalesa, les variacions de tonalitats de la pedra natural fan que cada làmina sigui única i irrepetible.
Indissima^® es presenta en dos games: Nativa (textures no brillants) y City (textures metal·litzades).

O sigui que ara pots proposar als teus clients totes les sol.lucions creatives amb pedra natural que vulguis tant per interiorisme, nàutica, disseny industrial, packaging com per portades de catàlegs…
Per si vols saber més sobre aquesta innovadora pedra natural!