Sens dubte és molt comú, entre els dissenyadors gràfics, parlar de la situació de incertesa que vivim dintre de la nostra especialitat, parlem d’artistes o dibuixants? parlem d’art aplicada o d’una tècnica de comunicació?. És evident que parlem d’una disfunció instal·lada en l’arrel de l’ensenyament i en la pràctica del disseny gràfic i que a la llarga ens ha acabat castigant i cremant de forma progessiva fomentant l’intrusisme del que tant ens queixem. Existeixen, però, situacions que ens indueixen a pensar i a qüestionar amb aquesta anomalia, per exemple: El lloc que ocupa el dissenyador gràfic dins el mercat de la comunicació i en definitiva quins son els seus serveis i rols. Amb els anys estudiar disseny ha esdevingut molt “in”, i de fet continua sent-ho. Els canvis en les condicions de la comunicació social han ajudat a donar un impuls i a la consolidació de la professió en la societat. En certs sectors la demanada ha estat tant alta que nombroses organitzacions han arribat a crear departaments interns de disseny gràfic. Però tot i així  l’ambigüitat continua sent-hi donat que el perfil de la disciplina no està clarament comunicat o percebut per la majoria d’usuaris que continuen preguntat-se…”però els dissenyadors gràfics, què feu?” Ni tan sols comptem amb una única definició de la professió, dissenyador, publicitari, grafista, dibuixant, etc, i sobretot ho saben aquells qui en el seu moment varem decidir comunicar a casa que volíem estudiar disseny i els pares esgarrifats miraven al cel exclamant “…ara el meu fill/a vols ser artista!” o “..ara vols dibuixar?”. I això que des de fora pot semblar molt graciós  ens du a una equívoca identificació dels rols i a conflictes entre client i professional perjudicant a l’usuari final que ignora què és exactament el que se li ven. Per tant dit això, si us plau, establim clarament què fem perquè finalment cadascú acabi fent allò que millor sap fer i pel què a estudiat (i dic estudiar de forma contundent i rotunda) i… “zapatero a sus zapatos”.

Desde hace varios años esta página web funciona como “comunidad”-según sus propias palabras- y desde luego cada vez con mayor cantidad de participantes y repercusión. El concepto es muy sencillo. Tú envías tus diseños y si encajas en su estilo, ellos los estampan en camisetas y los ponen a la venta (previo filtro, obviamente). Así de simple.
La innovación en los diseños es constante, ya que cada semana incorporan nuevos modelos, aunque de una forma curiosa se ha ido modelando un subgénero (mezcla de ilustración urbana-infantil-graciosilla) que se podría reconocer como propio de “threadless”.
Hay diseños tan reconocidos de esta página web que de hecho no es extraño encontrártelos estampados en camisetas piratas incluso en mercadillos de Bangkok.

Si investigamos un poco entre las camisetas de la página web pronto veremos que muestran un carácter desenfadado y original que se refleja incluso en la propia forma de presentar los diseños, donde los modelos interactúan o enfatizan algún aspecto de la temática del estampado.
Threadless te lo pone fácil para participar. Sólo tienes que descarar un “kit de envío”, con unas plantillas donde adaptar tu diseño y enviarlo. En un periodo de 7 días ellos puntuarán tu propuesta y si tienes la suerte de ser escogido, además de satisfacer tu ego creativo remunerarán tu trabajo hasta con 2.000$. En caso de ser reeditado, recibirás cada vez 500$ más. Nada mal no?

Cada vez es más usual ver por las calles de nuestra ciudad, jóvenes y no tan jóvenes, con cámaras aparentemente de juguete en sus manos. A pesar de su aspecto son cámaras de verdad y quiénes las llevan colgadas del cuello  son personas con ganas de descubrir qué pasa si se dispara desde la cadera, o si le disparas a alguien una foto sin que se dé cuenta; gente con ganas de fotografiar lo infotografiable y sobretodo gente con ganas de divertirse y jugar con la fotografía en papel.
La lomografía es una tendencia, casi una filosofía, que enfatiza en la fotografía casual y espontánea. Las lomografías se caracterizan por tener gran distorsión en los bordes, mientras mantienen el centro intacto, y son capturadas por cámaras especiales de 35mm. El resultado es una fotografía informal y despreocupada que hace que los deféctos ópticos, la sobreexposición, la saturación, los colores indefinidos pasen de ser un defecto fotográfico a un medio de expresión.
Existen 10 lomoreglas que todo buen lomógrafo debe cumplir:
1. Lleva siempre la cámara contigo.
2. Utilízala de día y de noche.
3. Lomografiar no interrumpe tu hacer cotidiano, la pone en escena.
4. Dispara desde la cadera.
5. Acércate todo lo que puedas a tu objetivo.
6. No pienses.
7. Sé rápido.
8. No importa lo que tienes la pelicula.
9. Luego tampoco.
10. No te preocupes por ninguna de las reglas.

Y sobre todo… no pienses dispara!

Bill Gates no deixa mai de sorprendre i aquest cop ha triat la localitat de Siete (Astúries) per presentar el nou Windows 7 a l’estat Espanyol. Quina ironia no? Una població de poc més de quaranta habitants que desconeixien fins la data que era un pc i de sobte és troben submergits en una “vorágine” de periodistes i d’infraestuctures americanes i passen de ser una població desconeguda a la més important de l’estat espanyol. No ens recorda això a la pel·lícula “Bienvenido mister Marxal” ?Si més no, aquest esdeveniment ens servirà a tots plegats potser no sé si tant per recordar la presentació del nou Windows com si per oblidar, a nivell internacional, la trobada a las Azores del Sr. Bush, Blair i Aznar o la nostra ridícula participació en la guerra de l’Irak. Però sense fugir d’estudi, qui els i havia de dir en els SIETENSES que aquest esdeveniment seria com una festa major, els “gaiters” de Villaviciosa tocant tot el mati de la presentació, l’antic “casino” ple d’ordinadors amb el nou windows 7 instal·lat i el bar de la localitat cedit per l’empresa de catering…La campanya promocional ja ens comunica que “si jo soc capaç de fer-ho, tu també”. I la veritat no sé si hauran o no après a utilitzar un pc i el nou sistema operatiu windows, però si més no, amb tota la publicitat que això a originat, el que si sé segur és que a partir d’ara si podran adquirir algun que altre pc per registrar les reserves dels nous turistes que amb tot aquest boom no passaran per la bonica comunitat Asturiana sense visitar la població de SIETE. Digal’s-hi TONTOS ;-)