Fa poc vaig descobrir a una revista a Mark Ruygrok i volia compartir-ho amb vosaltres. Es un artista danès reconegut sobretot per la seva escultura d’un ovni que va fer per la Oficina Central de Ferrocarrils de Utrecht, que desde llavors es va convertir en tot un símbol per la ciutat.

Però a mi personalment, les que mes em van agradar van ser les seves escultures amb tipografia que integra a l’entorn urbà com a bancs, o als parcs com a decoració o per exemple com a taules per una escola.

Us deixo amb la seva obra.

Al voltant dels anys 60 apareix a Europa i principalment a Estats Units un nou estil emmarcat dins de l’art conceptual anomenat BODY ART. El que va començar ser pintar o embrutar el cos a manera d’acció o performance documentant-ho de manera fotogràfica en algunes disciplines a esdevingut a ple segle XXI BODY MODIFICATION. Els piercings, tatuatges han estat algunes de les disciplines més reconegudes del Body art aquests últims anys, però el Body Modification el més impactant. El cos es decora fins extrems inimaginables, mutilacions, perforacions, implants, etc desprès d’hores de quiròfan a fi de ser una altre ser. Sens dubte és la forma més radical d’alteració personal. Realment impressiona veure tot el tipus d’alteracions a la que és poden sotmetre. ART? potser si. Jutgeu per vosaltres mateixos. Això sí, prepareu-vos per quedar completament impressionats.

Ja fa temps que treballem plegats en equip per intentar oferir en els nostres clients el millor dels serveis i guanyar-nos dia a dia la seva confiança amb la feina ben feta, els nostres serveis i la nostra fidelitat. I a canvi de què? Senzillament del reconeixement, de gaudir plegats del resultat i de fidelitzar-los. Com dos amants que comparteixen jocs i que d’una manera implícita és declaren lleialtat l’un envers l’altre. Però tot això que sembla tret d’una novel·la de la Corin Tellado, és això…una novel·la. Que se n’ha fet del “jurament de fidelitat?” I ara reivindico el dret a que no ens enganyin, que ens respectin i que hi han coses que estan per sobre la feina, la crisi i els diners i que moltes vegades quan fem neteja de la taula d’escriptori del despatx acabem llençant a la brossa. I així desprès de 12 anys de plors, rialles i bona feina acaben fent un “vaciar papelera de forma segura” i fins mai més!!! Així per tant les relacions professionals client-proveïdor acaben esdevenint com desflorar una margarida i esperant sempre que l’últim pètal sigui: “ME QUIERE”.

SANTA INNOCÈNCIA!!!!

Platanosnaranjas siempre apoya a las marcas, pero cuando el trabajo está bien hecho hay que reconocerlo.

El nuevo anuncio de Carrefour para promocionar su marca blanca es uno de los mejores anuncios que podemos ver ahora por la pequeña pantalla. Sin decirlo se apoya en la nueva forma de vida de muchos de nosotros, ahora que estamos inmersos en la maldita crisis, la vida “sin lujos”. Y la verdad es que lo abordan de una manera cómica, riéndose de los anuncios en los que nos venden siempre algo más que un producto…lo que en marketing llamamos la asociación de la marca a emociones. Bueno, pues según ellos ahora esto es innecesario, no hace falta que unas galletas nos hagan tener la mañana y la familia perfecta; ni que el los spagettis nos remonten a la maravillosa Toscana, ni que el aceite de oliva sea anunciado por uno de los mejores cocineros….son simplemente lo que son.

Felicidades!

No te dejes engañar. Parece que haya sido fabricada hace, al menos, unos 20 años pero en realidad, es lo último que ha lanzado Lomography, la Spinner 360.

Este modelo hace fotos panorámicas de 360º con cualquier película estándar de 35mm. Es completamente mecánica, no necesita baterías y es muy fácil de usar. Sólo tira del cordón y ¡se dispara! En décimas de segundo la cámara gira sobre su propio eje capturando todos y cada uno de los detalles que te rodean. El resultado; una imagen gran angular larguísima.

Puede que no tenga la mejor resolución pero es una excelente opción para dar rienda suelta a tu imaginación y creatividad.

Tiene un precio de 125 y puedes reservala desde ya en la tienda de Lomography.

Cómo ya ha salido publicado en el blog de Primo y de Loreak Mendian…no podía resistirme a publicarlo aquí, por lo cercano que me toca.

Aquí en Barcelona quizá no se le conoce tanto pero en Donosti sí. Dotore es el proyecto personal de Pablo Martínez Nacido en San Sebastián y afincado actualmente en Barcelona, sus canciones están influidas por la idea del viaje y los años en los que ha vivido en países como China, Alemania, Francia o Estados Unidos así como temporadas continuas en una decena de países africanos. Dotore debutó con un primer CD para Discos Primo en 2007 titulado “Demonios del otro lado del océano” y el próximo 21 de junio se presenta el segundo disco en el mismo colectivo titulado “Los veranos y los días” en el que participan también el chelista-pianista noruego Håvard Enstad y el batería donostiarra Iñaki Irisarri (Café Teatro).

Esta canción, titulada “Nadie llora en Nanjing” es el adelanto del nuevo disco:

Mentre les noves tecnologies treballen per dissimular els píxels i en el mercat surten noves propostes de càmeres de fotos que tenen milers de megapixels i vídeo jocs que semblen pel·lícules, el píxel art va tenint cada cop més adeptes. La nostàlgia d’aquelles imatges de la nostra infància, imatges formades per quadradets, com les de les primeres computadores, és recuperen per crear una forma d’art digital que és transporta a disciplines visuals i sonores. No es tracta de tornar als vuitanta, sinó de recuperar una forma d’expressió gràfica molt limitada (per forma i colors) de resultats molt interessants. Les obres tenen molta similitud amb el puntillisme, diferint principalment amb l’eina de creació, computadores i programes en lloc pinzells i teles. En aquesta ocasió, però, aquest art, traspassa les dues dimensions i així podem veura’l al carrer (píxel art urbà) o en objectes de decoració. Primeres marques ja aposten per aquesta disciplina en alguna de les seves campanyes publicitaries com Coca-Cola o Yahoo.

Sens dubte la senzillesa i el minimalisme del quadrat així com la gama cromàtica utilitzada fa que el resultat sigui visualment molt interessant.

PEPSI ha lanzado un App para que sus fieles consumidores sepan exactamente donde pueden tomar o comprarse una Pepsi. Localizan tiendas, restaurantes, bares o gasolineras. El teléfono te localiza y te marca en el mapa con el icono de la marca donde puedes encontrarlo.

Pero van más allá, pretenden que el consumidor haga un check in en el local como si estuviese en el aeropuerto, o como cuando fichas en el curro. A partir de esta información Pepsi quiere controlar los movimientos de los consumidores, y así proporcionar diferentes ofertas en función de la hora del día.

¿Es una ventaja, o un control desmesurado sobre lo que hacemos? La tecnología nos da ventajas….desde luego, pero quizá se va demasiado lejos a veces. Ahí dejamos esa reflexión.

Des de que vàrem crear el blog “oro parece platano es”, sempre hem buscat escriure articles que poguessin ser de l’interès de pràcticament tothom que ens llegeix, ja sigui perquè generem controvèrsia, crítica o compartim la nostra pròpia inquietud cultural. Però aquest cop, i donades les circumstàncies, permeteu-nos fer un punt i a part.
De caràcter, però tendre, dolça i entranyable des de que compartim cafès, rialles i brífings la nostra vida té un color especial, potser com el dels seus cabells a la llum del sol del migdia, color foc, intens i càlid (com ella). Per nosaltres la seva arribada a la nostra “petita família” a suposat un abans i desprès i la seva confiança amb nosaltres un dels millors regals. Si és gran com amiga, dona i companya, no dubtem que serà encara molt més gran com a MARE. Per tu, per vosaltres, perquè us ho mereixeu…

Moltes felicitats Marta i gràcies per compartir la millor de les teves experiències amb nosaltres.

Ayer por la tarde quedamos con unos clientes para invitarles a ver nuestro nuevo despacho, preparamos unas pastitas…un poco de café: La cita era a las 5; pero dieron las 5:30 y todavía no daban señales de vida. Cuando a las 6:15 tocaron el timbre,  apareció cada uno de ellos con un paquetito en las manos. Vaya sorpresa, VAYA DETALLE.

Normalmente son los proveedores los que tienen que “agasajar” a los clientes para que te hagan algo de caso; pero esta vez era al revés….esto si que es un detalle; entregar algo sin esperar nada a cambio. Vinieron con caramelos de naranjas y de plátano….y un clic de playmóvil de BBQ (era lo que esperaban encontrar).

Este tipo de detalles, los que no esperas, los que te hacen arrancar una sonrisa, los que hacen que te olvides de todo lo demás….son los grandes detalles! MUCHAS GRACIAS!